ORDINE, NUCCIO
Loxímoron evocat pel títol La utilitat de linútil mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a què em refereixo no és la mateixa en el nom de la qual es consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar al centre de les meves reflexions la idea dutilitat daquells sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de linútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de lesperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que lignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.
Amb un assaig dAbraham Flexner.
