ATERRATGE

La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.

Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.

L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.

Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.

N’han dit
“Un Aterratge que fa l’efecte que s’enlairarà ben amunt i volarà molt de temps.” Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua

“Un relat fascinat per la imatge d’un avió estavellat al mig d’Islàndia i també una metàfora sobre aprendre a continuar després de viure una tragèdia.” a La Vanguardia — Eva Piquer torna a la novel·la 21 anys després amb ‘Aterratge’

“De fet, si la primera part del llibre és més exterior i d’acció, la segona és molt més introspectiva, continguda, i és en aquest moment d’introspecció quan la narradora troba la manera de renéixer. Bohigas ho explica així: “Una cosa molt maca que té la novel·la és que la vida torna en una situació de reclusió.”” Montserrat Serra a Vilaweb — Eva Piquer: “El verb és continuar”

“L’autora punteja el relat amb reflexions que podrien ser entrades de dietari, notes de lectura, breus apunts del natural, observacions fragmentàries que potencien la sensació que som davant les runes d’un enderroc provocat per un meteorit, però que alhora sostenen la tensió emocional del text.” Bernat Puigtobella a Núvol— Eva Piquer després de Tot Allò

“L’excentricitat de l’aventura islandesa és un consol” Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l’esperança

“Tota la novel·la està regida per un to contingut, però això no impedeix fragments de gran duresa i, per tant, de dramatisme, sempre sense additius. No hi ha llàgrimes, en tot cas ràbia o dir les coses pel seu nom.” Sílvia Barroso a El Món — Eva Piquer: “El dolor és una putada, ni et fa millor ni n’aprens res”

“Etiquetes a banda, Aterratge fuig de la burda introspecció i de l’autoreferencialitat més egocèntrica per plantejar una reflexió sobre la supervivència com a experiència íntima i col·lectiva.” Anna Maria Iglesia Pagnotta a El País — ‘Aterratge’, d’Eva Piquer: Una novel·la sobre la supervivència

“Sense recursos fàcils, sense tòpics, amb ploma intel·ligent i continguda, fugint del dramatisme, Eva Piquer ens endinsa en la intimitat d’una dona esquinçada i ens permet ser testimonis privilegiats de la seva reconstrucció.” M. Àngels Cabré al Diari Ara — Com conjurar l’absència

“Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent.” Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

“Qué buena lectora es Eva Piquer. Y tan buena escritora, elegante y insinuante, que logra trascender y ensanchar el género [autoficción] que tan harta me tiene…” Renacer, tras Todo Aquello

Entrevistes