WILDE, OSCAR
La decadència de la mentida (1898) no és només un dels diàlegs de més abast teòric d'Oscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polèmica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de l'art. Per Wilde, quan s'exigeix a l'art que renunciï a la bellesa, l'aspiració humana més elevada, per assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordinàries de l'ésser humà: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan l'Art aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa d'imitar la Natura i la Vida i n'esdevé el model.
