O'FARRELL, MAGGIE
No li va gens malament la botiga de roba de segona mà, a l'Iris Lockhart. Viu sola a Edimburg, té un amant, un gos i no vol complicar-se massa la vida. Fins que un dia la contacten d'un hospital psiquiàtric que és a punt de tancar. La seva tieta-àvia porta molts anys ingressada allà, l'Iris és la parent més propera que se'n pot fer càrrec. Podria suposar una molèstia, però sobretot, el que suposa és una gran sorpresa: ella no té cap tieta-àvia. La seva àvia sempre ha dit que és filla única, no té germans, per tant, qui és aquesta Esme Lennox que ara intenten encolomar-li? La senyora sembla pacífica i està bé de salut, però l'Iris no sap qui és. Després d'investigar una mica, sembla que sí que són parents. Però si és així, per què no n'ha sentit a parlar mai? Quins secrets amaga la seva família que han mantingut una tieta-àvia aparentment inofensiva i centrada tancada en una institució psiquiàtrica durant tants anys? L'Iris se n'acaba sentint responsable i se l'emporta a casa, una mesura temporal, fins que trobin una altra solució. I mentre prova d'adaptar-se a la nova situació i de fer-li fàcil l'estada, l'Esme recorda.
Estreno autora amb una obra amb plantejament intrigant ja de partida. Sense separació en capítols, però amb diferents veus narratives i línies temporals, descobrirem una família de casa bona que torna cap a Gran Bretanya després d'un temps a l'Índia. La importància de l'aparença, les aliances familiars interessades, faran acte de presència i seran part de les circumstàncies que porten a la família Lennox a amagar l'existència de l'Esme, la germana petita de la Kitty, àvia de l'Iris. Però citar els esdeveniments del passat seria donar massa informació. La trama es mou entre el present, amb l'Iris i l'Esme mirant d'acoblar-se, els records de la tieta-àvia, i la descripció dels fets en primera persona que fa la Kitty, que s'entén que és informació a la qual només els lectors tenim accés, ja que actualment la Kitty té Alzheimer i no és conscient de la realitat que l'envolta. O'Farrell aconsegueix mantenir-nos atents a l'evolució de la família amb un pols narratiu sostingut i que va descabdellant mica en mica, sap administrar la informació en les dosis que pertoca.
Un cop et poses en situació, de seguida t'adones que alguna cosa molt grossa devia passar en aquesta família perquè l'escenari sigui com es descriu actualment. La resposta és que sí, probablement més d'una. El resultat final no decep, ens hem de transportar a la joventut de l'Esme per entendre el marc en el que una família amb recursos s'enfrontava a tota mena de tabús i mantenia en secret qualsevol fet que pogués tacar el seu prestigi. L'honor, la dignitat, no eren virtuts que es volguessin permetre perdre. La trama està ben portada i narrada, de principi a fi, i només haurem de prestar una mica d'atenció als canvis de veu narrativa per deixar-nos portar per una bona història que et desperta sensacions agredolces pel que explica, però també tendresa i empatia. M'ha agradat la manera d'escriure de l'autora, la història potser no és especialment original, però sí la perspectiva des de la que s'explica. M'havien parlat bé de Maggie O'Farrell i m'ha convençut prou com per plantejar-me llegir alguna altra obra seva. La mateixa editorial L'Altra n'ha traduït tres més, així que ho tinc ben fàcil.
